El ferrotip (també anomenat tintype) és una tècnica fotogràfica inventada el 1852 pel fotògraf i professor francès Adolph Alexandre Martin (1824-1896). La imatge es fixava en una placa de metall exposada a la cambra. Aquesta placa es cobria amb vernís japonès negre i se sensibilitzava amb col·lodió i nitrat d'argent abans de l'exposició a la cambra. El ferrotip apareixia com positiu a causa de la placa negra.
El seu èxit més gran va ser durant l'època de 1860 fins a 1880, i a partir d'aquí ja va començar a caure en decadència fins que va tornar al segle XXI dins del moviment vintage.
Durant la Guerra Civil nord-americana la popularitat dels ferrotips es va expandir per la facilitat per captar les imatges i per la seva resistència als maltractaments del correu. També va capturar escenes del salvatge Oest, ja que era fàcil de produir pels fotògrafs itinerants que treballaven en vagons.
Als inicis, els ferrotips es feien en estudis fotogràfics formals, com els daguerreotips i altres tipus de fotografia, però, més tard, els fotògrafs van passar a treballar a fora: a fires, carnestoltes, etc. Com el suport del ferrotip (sense usar l'estany actual) és resistent i no necessita assecat, es poden produir fotografies instantànies en pocs minuts després de prendre-la.
Va ser el tipus de fotografia que va tenir més usos i que va capturar un major nombre d'escenaris que qualsevol altre tipus. Va ser presentat mentre el daguerreotip encara era popular, però el seu competidor principal va ser ambrotip.
Va començar a perdre el seu terreny artístic i comercial davant de còpies d'albúmina de és alta qualitat en paper cap a la meitat de 1860, tot i que encara va sobreviure durant uns 40 anys més, sobrevivent sobretot com una novetat de carnaval.[1]
El predecessor immediat del tintip, l'ambrotip es feia amb el mateix procés utilitzant una fulla de vidre com a suport. El vidre era d'un color fosc o era proveït d'un suport negre per, de la mateixa manera que el ferrotip, la imatge negativa subexposada en l'emulsió apareixia positiva. El ferrotips eren robustos i no necessitaven ser muntats en una estructura rígida protectora com els ambrotips i els daguerreotips.